1. |
Plans de futur
02:58
|
|||
|
No sé si és prest... O potser ja és tard
I ara, carrer.
I on hauré aparcat?
dormies i brillaves,
no t'he volgut despertar.
No sé si és prest... O potser ja és tard
Costen ses paraules
quan no sé com t'ho he de dir,
que ara que he estat de passada
també et vull de dematí.
No voldria ser un final,
i encara no et puc escriure?
Esperar temps prudencial
nit de ritme horitzontal.
De dia em miraries igual,
O només vols convidats?
Ahir vespre et feia riure,
o eren els combinats?
Et recordaré amb menys roba,
però m'agrades més quan rius
no sé fer els amors d'estiu,
això meu no està de moda.
Aprendré el teu cos,
que el conec just de passada...
Jo vull fer cada aturada,
no només arribar a port.
Vull mostrar-te les estrelles
sense sortir a cap terrat
Tu calfreda i d'humitats
rendida i d'obscuritats.
|
||||
2. |
(Oh baby) és important
04:03
|
|||
|
Oh baby, és important,
i ho sabràs quan ho perdis...
S'acaba sa pel·lícula,
ja s'acosta es final,
escena trista a sala obscura,
d'aquell dilluns que era normal...
Recordar fa mal si no es fa bé,
tant de bo ho hagués sabut,
que es present ja no és un regal,
que puc viure sense tu.
Oh baby, és important,
i ho sabràs quan ho perdis...
Que es castells de pedra també se desfan,
i mai i sempre només són adverbis... (2)
Quan sigui fort admetré
aquest món sense finestres,
que t'esper, tots es vespres,
que d'estimar-te no en sé.
Me vares donar tant,
i jo a tu tant poc...
Potser per aprendre
fa falta que s'apagui es foc.
Oh baby, és important,
i ho sabràs quan ho perdis...
Que es castells de pedra també se desfan,
i mai i sempre només són adverbis...
Oh baby, és important,
i ho sabràs quan ho perdis...
Que es castells de pedra també se desfan,
i mai i sempre, mai i sempre, només són adverbis...
Primavera grisa,
que si és d'enamorats
ja no es meva, que és de trens que no m'esperen,
de tenir massa raspalls...
Me vares donar tant,
i jo a tu tant poc...
Potser per aprendre
fa falta que s'apagui es foc.
Oh baby, és important,
i ho sabràs quan ho perdis...
Que es castells de pedra també se desfan,
i mai i sempre només són adverbis... (2)
Oh baby, és important,
i ho sabràs quan ho perdis...
Que es castells de pedra també se desfan,
i mai i sempre, mai i sempre, només són adverbis...
|
||||
3. |
Cel Prússia
02:47
|
|||
|
Tot sol, matinal i despert,
Estirat, alguna bava,
fred gris de sa cantonada,
pis tancat i cel obert.
Sa pel·lícula comença,
i jo aquí estic bé tot sol
Ses meitats estan de dol,
i un cafè no me pot convèncer.
Però és que si no me mires,
saps bé que també existesc...
Quan guanyava sa partida
no ho sabia, què era es fred.
Un tot sol també s'estima,
i si ho penses, quin remei...
Si hi pensàs, t'enyoraria,
però ara cont niguls. (2)
(Aah, aaah,
aah, aaah...)
Sigues teu a la setmana
com a mínim els dilluns;
ja menjaràs sense gana,
i amb es cap tot ple de fums.
Es cafè és fred a sa gelera,
i la mar me recorda a tu...
Que una espelma encèn mil llums,
i s'amor no se perd ni espera.
Un tot sol també s'estima,
i si ho penses, quin remei...
Si hi pensàs, t'enyoraria,
però ara cont niguls. (2)
(Aah, aaah,
aah, aaah...)
|
||||
4. |
Com si ningú miràs
03:38
|
|||
|
Com si ningú miràs
Recordes quan ballàvem,
quan érem tan petits?
Ballar era divertit,
tot sols amb ningú mirant,
i no era gens important
equivocar-se de peu.
No fa falta ser ateu,
sa vergonya no és pecat!
Ara ningú està aturat,
i qui ho està és perquè vol.
Avorreix, tant de control,
i què més ens ha canviat?
Amb el ritme de la pista,
mou-te i no em perdis de vista!
La por també es desaprèn,
jo no en sé i no dissimul,
i no et creguis a qui et ven
que t'amagues per ser cool.
Avui no perdrem més temps,
d'excuses i vergonyes,
i si de ritme no en tens,
aferrats a cançons “nyonyes”!
Només per entrar en calor,
és igual qui ho fa millor.
Aquest bosc serà molt trist
si només canta el millor...
Pitjor un ocell avorrit,
que un sense coordinació;
balla si ho fas malament,
calla i cau qui té talent.
Amb el ritme de la pista,
mou-te i no em perdis de vista!
La por també es desaprèn,
jo no en sé i no dissimul,
i no et creguis a qui et ven
que t'amagues per ser cool.
Recordes quan ballàvem?
El món en una habitació,
noltros dos i una cançó?
Estratosfera, tu i jo,
i cantar sense cap to?
Amb el ritme de la pista,
mou-te i no em perdis de vista!
La por també es desaprèn,
jo no en sé i no dissimul,
i no et creguis a qui et ven
que t'amagues per ser cool.
|
||||
5. |
Si plou
04:28
|
|||
|
Jo ja reia quan plovia
i no per mor des bon temps.
I no per que el Sol vendrà
(i vendrà, no ho dubtaria).
potser tots veim diferent
què fa que sigui un bon dia.
Els mals i l'alegria
tenen coses en comú:
res mai no dura una vida,
res menys tu.
Ha de ploure si volem flors.
L'aigua del mar també té un poc de sal.
Ha de coure, quan lleva pors!
Rius i plous i no em fas mal.
Tenim llavors al terrat
i els dies reguen sense pressa.
Saps que m'agrada, si confesses
quan s'aire t'és un poc pesat.
No pot arribar bon temps
si abans primer no se'n va.
Mir, esper i estic content
potser tot floreix demà.
Ha de ploure si volem flors.
L'aigua del mar també té un poc de sal.
Ha de coure, quan lleva pors!
Rius i plous i no em fas mal.
|
||||
If you like Bona Ventura, you may also like:
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
Io tu il loro
by Klaus Johann Grobe
Pivoting from German to English, disco to soft rock, the groovy Swiss duo branch out on their first album in six years.
go to album
featured on Bandcamp Radio Mar 5, 2024
go to album
i found my foot :)
by bly wallentine
Wonderfully absurdist pop songs that manage the tricky balance of humor and hookiness—The Exquisite Corpse as ’60s pop.
go to album
Brijean's new EP features nine tracks of their signature disco-house sound.
go to album
Truth or Consequences
by Chelsea Rose
The former Summer Twin steps into her own on a sophisticated solo record full of classic pop sounds and starry-eyed optimism.
go to album
